Estaon és un petit poble de muntanya d'una quarantena de cases en mig d'una vall d'alçada, testimoni de part de l'activitat de l'Alt Pallars, que predominà a la zona pirinenca fins mitjans dels anys 60.

Situat a 1.237 m d'altitud, al fons de la Vall d'Estaon, dins la Vall de Cardós, la seva estructura denota la importància del municipi en els segles passats, quan l'economia passava per aconseguir l'autosuficiència i la proximitat als prats i als cultius l'assegurava.

Estaon, que actualment forma part del municipi de Les Valls del Cardós, era cap del municipi de l'històric "Vallat", format a mes per Anàs i Bonestarre. En ell, malgrat que ara mateix té una escassa població permanent, hi trobem encara l'estructura urbana tradicional, plaça i carrer major, església, grans cases pairals, corrals, coberts, cóms, fonts.... que denoten la seva economia basada en l'agricultura i ramaderia de muntanya.

També hi podem veure restes del seu passat mes remot, com l'antiga església romànica de Santa Eulàlia, ara en ruïna, construïda al segle XI, possiblement sobre les restes d'un anterior temple paleocristià. L'església tingué al llarg dels anys i dels segles, diferents ampliacions i transformacions fins que durant la dècada dels 60 del segle passat, s'ensorrà part de la coberta i comença el declivi fins a l'estat actual. Tenia unes interessantíssimes pintures murals, algunes de les restes de les quals encara són visibles a Estaon. No obstant la major part d'aquestes pintures foren adquirides i arrencades entre els anys 1919 i 1924 per la Junta de Museus i ara les podem veure al Museu d'art de Catalunya (Barcelona).

Segons Joan Ainaud i de Lasarte, aquestes pintures pertanyen al grup de mestres menors imitadors del Cercle de Pedret i cal considerar-les de la primera meitat del segle XII